Les albergínies

Les albergínies

Fitxa tècnica: 

Duració lectura: 3 min

A casa meva les albergínies les menjàvem de tres maneres: escalivades, amb samfaina i fregides a rodanxes. Eren d’aquelles primes i allargades, no massa gruixudes i les collíem a l’hort. També, ocasionalment en compràvem els dilluns a mercat. Quan les fèiem escalivades jo ajudava a la meva mare a treure-li la pell un cop cuites. A vegades sortia fàcilment la pell a tires però altres vegades costava molt i s’havia de treure mica en mica. Després en fèiem tires i, normalment junt amb el pebrot, a voltes vermell a voltes verd, en fèiem l’escalivada amanida amb oli i sal. Normalment l’escalivada la menjàvem acompanyada de botifarra. Altres vegades les fèiem en samfaina. Primer tallàvem l’albergínia a rodanxes més aviat gruixudes, quasi d’un centímetre i s’apilaven diverses rodanxes, i amb un ganivet que tallés molt fèiem talls verticals i horitzontals i en sortien quadrats. D’aquesta manera se n’avançava molt i quedaven totes les rodanxes tallades alhora. Em semblava màgic! Altres vegades les fregíem però abans calia haver-les tallat a rodanxes més aviat primes i salar-les. La meva mare deia: s’han de salar i deixar que perdin l’aigua i l’amargor. La meva mare va fer pocs anys d’escola perquè la seva escolaritat es va veure interrompuda per la guerra civil espanyola. Sabia llegir, escriure i les operacions aritmètiques però acusava la manca d’anys d’anar a estudi. La majoria de coneixements s’aprenien per imitació, per tradició més que per transmissió acadèmica no com ara que mirem a la wikipèdia i a l’instant ja ho sabem que diu de les albergínies “per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants”. Què i quan hi ha d’imitació o reproducció dels hàbits familiars en la nostra manera de fer? La nostra cuina és semblant a la de les nostres cases de procedència? Ordenem la cuina, els calaixos, els prestatges com ho feien a casa nostra? Com influeix en la nostra manera de fer els aprenentatges rebuts de petits? En la transmissió d’aquests aprenentatges hi ha quelcom més que hàbits? Hi ha emocions? Hi ha valors? Per exemple, el valor d’aprofitament del menjar, del medi ambient, de l’ordre, del valor de la conversa quan es comparteix la tasca, ...? Cada cop que tallo albergínies recordo la meva mare! No trobo l’explicació racional ni emocional del perquè em passa això. Existeix com un automatisme involuntari que fa que es produeixi una associació entre l’acte de tallar l’albergínia i el pensament centrat en la meva mare i la indicació de salar-les una estona abans. Potser l’acumulació de records en forma de vivències, imatges, sons, paraules, ....i aquests pensaments o records pot semblar que ens venen al cap de forma aleatòria, però no deixa de sorprendre’m que apareix indefectiblement cada cop que faig albergínies fregides. No en canvi quan faig les albergínies d’altres maneres. Tal volta vaig experimentar un agermanament especial en aquell moment?